A Banyoles tenen l'(A)phònica, a Figueres l'Acústica, a Arbúcies el PopArb, a Vic el MMVV, a Tàrrega la Fira de teatre al carrer i a Olot... a Olot tenim el Panorama, el festival d'allò altre. És a dir, una patata bullida disfressada d'art contemporani, de noves tendències, videoprojeccions, espectacles varis de dansa, titelles, performances, música, teatre,... una mica de tot que no ens porta ni arriba enlloc.
Volen estar tant a la última, ser tant diferents, que ni els més moderns s'acosten. És una proposta massa radical, que de tant heterogenia no defineix una línia clara d'actuació i la clientela va perduda. Panorama t'aporta tant que no saps què esperar-ne. El missatge es dilueix, queda difuminat i el receptor no perceb de què va.
És art vendre hamburgueses i passar vídeos musicals?
Ah i si poses al google Panorama, l'has de caçar a la cinquena entrada. Els altres festivals surten en primera posició.
Volen estar tant a la última, ser tant diferents, que ni els més moderns s'acosten. És una proposta massa radical, que de tant heterogenia no defineix una línia clara d'actuació i la clientela va perduda. Panorama t'aporta tant que no saps què esperar-ne. El missatge es dilueix, queda difuminat i el receptor no perceb de què va.
És art vendre hamburgueses i passar vídeos musicals?
Ah i si poses al google Panorama, l'has de caçar a la cinquena entrada. Els altres festivals surten en primera posició.
