29 de març 2007

dia 26.1

A Besalú, el Pont Vell està en obres. Es veu que un pilar perillava per culpa d'una esquerda considerable. La cosa ja anava de tort. Per sort, algú ho va veure a temps i ahir van començar a posar-hi remei. Pales, peles, excavadores, formigó, pedres,... tot per fer que el monument més important del poble (el més important a nivell econòmic, només faltaria) no decaigui.



dia 26

Els xiulets a en Montilla.
Aneu a aquest enllaç..... i pugeu el volum dels altaveus que val la pena.


http://www.youtube.com/watch?v=NC4XBje3Awo

28 de març 2007

dia 25

Quimi Portet

He vist amb una setmana de diferència dues actuacions d'en Quimi Portet.
La primera a Salt, al teatre municipal i la segona a Cornellà de Terri, al pavelló municipal.
Del que he vist doncs em quedo amb alguna conclusió important:

  • que domina l'escenari com ningú. Baix, bateria i dues guitarres que emplenen de veritat. Se li nota l'experiència del seu antic grup (que no m'agrada gens, només alguna cançó per algun dia de festa, ja m'enteneu).
  • que es mou més bé en auditoris com teatres, sales petites,... on el paper del músic queda en un altre terme, que no pas en llocs més grans.
  • En Quimi Portet, és ara un no-músic. Parla entre cançó i cançó (per no dir res) aconseguint amb els seus comentaris fer riure al públic i posar-se'l a la butxaca amb la primera frase o pose.
  • i la última, que la imaginació en ell també és limitada. Les mateixes cançons, els mateixos acudits, els mateixos comentaris, les mateixes crítiques,.... No es pot fer un concert a dos llocs veïns i amb només una setmana de diferència i repatir-se tant. A ell, no li podem acceptar per tot el que se li presuposa.

27 de març 2007

dia 24

Lluís Llach

No puc parlar amb coneixement de causa perquè no vaig anar a cap dels dos concerts que va fer per despedir-se el cap de setmana passat a Verges, el seu poble. Puc parlar només, pel que vaig veure per TV3 el dissabte i pel que vaig llegir al Punt.
A més de tot el que s'ha dit sobre ell com a cantautor i com a poeta i com a referent i com a tot el que vulgueu (hi estic plenament d'acord) em quedo amb les seves últimes declaracions:

"El nacionalisme ja no és qüestió de sentiments, és qüestió de ports i aeroports".

Quanta raó que té. No ens movem per res que no impliqui benefici econòmic, i si no, només heu de mirar aquests de la societat civil catalana. Mireu ara com s'organitzen i surten a cridar a favor de l'aeroport. On eren el 30 de setembre de 2005 per defensar l'Estatut? O és que l'Estatut no en parlava de l'aeroport?

"Per si de cas o torno a dir: sóc un independentista radical"

Qui de tots els artistes que corren avui dia és tant atrevit per fer aquestes afirmacions? Qui? En Gerard Quintana? En Serrat?... Em sembla que només els dels Pets.


Algú m'ha passat aquest enllaç del concert d'en LLach. Merci!!

http://www.youtube.com/watch?v=nIWkzlBycQM

22 de març 2007

dia 23

Espuma d'aigua salada
portada per les onades
sobre una capa de sorra fina
refinada per l'aigua salada.

21 de març 2007

dia 22.2

Dia dels gossos a la platja. s’haurien de fer platges sense gossos, de fet totes ho haurien de ser, igual que hi ha platges sense fum. Banyar-se on s’hi ha ficat un gos és d’allò més natural. Ara, respirar fum (ni que sigui d’un tros lluny) ens mata. Que n’arribem a ser de titelles, només ens queixem del que ens diuen que ens hem de queixar.




22.1

Ombres portades pel sol del vespre. El dia ja s’allarga, tenim més hores per voltar i fer l’ànec. No està malament, no ens podem queixar, ara ens toca créixer fins per Sant Joan. Després, ja tindrem temps de fer-nos petits. De moment sembla que som més camallargs que no pas ahir.






dia 22

La primavera ja és aquí.


Avui hem entrat a la primavera que ja fa dies que ha arribat. El que passa que ara ha arribat la fred. A veure quan dura.




Més fotos de tot i de res.


L'herba i el vent.

Roure de Beget.

16 de març 2007

dia 21

El sOtErrAnI està ultimant el llançament
del que serà el primer treball discogràfic de


COMANEGRA
ja anirem informant, perquè de fet encara falta molta feina per fer:
seleccionar les cançons, pensar i fer la portada
i buscar alguna empresa de distribució que estigui
interessada en el resultat final.

14 de març 2007

dia 20

Parapent

Després d'un intent fallit, aquesta setmana sí. Al final les condicions eren bones, el dia esplèndid,...
Alguna foto de la Garrotxa des de l'aire. El Comanegre, Beget, El Pic de les Bruixes, el Bassegoda, la Vall d'Hormoier,...


08 de març 2007

dia 19

Al Salt de la Núvia hi ha la creu gravada a la pedra, que ens recorda des d'on va saltar o caure la pobre noia quan pujava cap a Talaixà per casar-se amb un pretendent que no li acabava de fer el pes.

La la vall de Sant Aniol (encarada de nord a sud) des del Salt de la Núvia. L'estimberri que hi ha és considerable. De fet, la noia no se'n va pas sortir. Això sí, tampoc es va haver de casar.


07 de març 2007

dia 18

Arribant a Talaixà.


La riera de Sant Aniol plena de barbs.



Aprofiteu ara per anar-hi perquè com més s'acosta el bon temps més ple de paràsits queda tot, sobretot el camí que puja del Pont de Valentí cap a Sant Aniol. A l'estiu no s'hi pot anar.

06 de març 2007

dia 17

Ahir diumenge vam anar a fer parapent al Comanegra. Feia un dia força encalitjat però pintava bé. Al final, només es van poder llançar des de les basses de Monars perquè a dalt i bufava massa el vent. Els que anaven en tàndem no van poder volar ni des de les basses. La sortida és curta i poc segura.

Des del Comanegra volen fins passat el poble de Beget. Aterren a un camp que queda a l'esquerra de la carretera que va cap a Pera. A les fotos veiem en Quini com aixecar el vol i s'enfila cel amunt. La sensació de tranquil·litat i silenci és molt real (encara que només els vegis volar).


02 de març 2007

dia 16

oAsfalt a la muntanya

De Cabanelles a Albanyà, passant per Lliurona. Sí sí sí, un bon grapat de turons i muntanyes i camins i cases i arbres i animals i plantes (també neorurals) que viuen a l’Alta Garrotxa es veuran invadits d’aquí a pocs dies (mesos o pot ser algun any) per quilometres d’asfalt. Primer hi posarem unes quantes màquines perquè ens eixamplin la carretera, facin els desaigües i tallin alguns arbres que destorben i després ho enquitranarem tot. Quan dic tot vull dir uns 25-30 km de natura. Els 25-30 km que van des de Cabanelles a Albanyà passant per Lliurona. Una carretera que surt de l'Empordà, travessa tota la l'Alta Garrotxa i acaba un altre cop a l'Empordà.
Quin progrés és aquest? De què ens serveix gastar-nos els calés així? És que ens sobren? Com es pot defensar això? Hi ha polígons allà que necessiten bones comunicacions? La veritat és que no s’enten. Això sí, a la tardor ja hi podrem anar a caçar bolets amb el mercedes o el bmw.

I que consti que no defenso els hippies que hi viuen. Un altre dia en parlarem.

01 de març 2007

dia 15

El Cadí i el Pedraforca des de la Tossa d'Alp.