30 d’octubre 2007

dia 55

Mont Perdut i Punta Escaleras

Ja fa uns quants dies d'aquesta excursió però val la pena explicar-la.

Pujar al Mont Perdut sempre és gratificant per la zona del Pirineu on es troba, per lo guapo que és el camí i per la màgia d'aquesta muntanya. Relament un cop a dalt, tens sensació d'està enfialt molt enlaire. No sé què se sent des de més amont però ha de ser collonut.


Des de Cuello Gordo, la Vall d'Ordesa i Las Tres Soroes, amb el Mont Perdut al mig

Vam sortir des de Cuello Gordo on vam arribar-hi amb autocar (17 €). Des d'aquí i després de 2 hores arribem a l'altura del Refugi de Gòriz. Vam enfilar la ruta normal fins a 2500m on ens vam desviar a la dreta per anar a trobar la ruta que passa per Punta Escaleras.

El Mont Perdut des de Punta Escaleras. Les esquerdes a la paret ens marquen el camí per guanyar als escalons.
Aquesta ruta és deserta. No hi passa ningú suposo perquè cal superar uns quants ressalts (o escalons) no gaire importants tret d'un, l'últim. L'última paret fa uns 13-15 m verticals i la veritat és que sort que erem uns quants i que es puja mig encaixonat entre roques. Un cop superada ja només queda acabar d'arribar al cim. 5 hores de pujada.

L'últim escaló, el més díficil.

La ruta de la Punta Escaleras, la van fer servir els primers a coronar el Mont Perdut perquè no es van veure en cor de baixar per la ruta de pujada, la que puja directe per la Escupidera.

La Escupidera des del Lago Helado.

Per baixar vam agafar el camí normal, aquest molt massificat. La Escupidera impressiona. Realment no t'equivoquis que te'n vas. Hi havia molta neu, sort dels grampons. Un cop al Lago Helado, cap avall direcció al refugi i d'aquí cap al Cuello Gordo disfrutant de les vistes sobre la Vall d'Ordesa. 9 hores totals d'excursió (5 + 4).

29 d’octubre 2007

dia 54

Un bon número per celebrar. Avui dia 54.

The Cure-Just Like Heaven



Recordeu: des del Soterrani... Massafressa.

pEr cErt, jA tEnIm lEs cAmIsEtEs dE lA prOdUctOrA EL SOTERRANI.
mErcI AlbhErt. sI En vOlEU UnA nOmÉs hO hEU dE dIr. sUrtEn A 7€.

26 d’octubre 2007

dia 53.2

Això sí que era impressionant.

KITSCH veritable. Lluís, Joan i Bep. Com sempre com abans. El solo de mitja cançó per fer el canvi de ritme... increïble.

ORACIÓ II



Un petit homenatge als nostres anys d'hores fosques

dia 53.1

l'Adrià Puntí

en una de les seves millors èpoques després d'Umpah-pah.

dia 53

En Ferran de Banyoles m'ha passat aquesta carta que es va publicar al Punt Diari. Merci Ferran, hi estic d'acrod.

Ep! I el canvi climàtic?

Llegeixo en El Punt del 14 d'octubre que les constructores i l'administració volen construir dues estacions d'esquí i cinc camps de golf al Pirineu i el primer que em ve al cap és l'expressió: i el canvi climàtic? Catalunya no és el bressol mundial de la lluita contra el canvi climàtic? No ens estem quedant sense glaceres? No estan fent els hiverns càlids? No hem de posar més canons de neu a les estacions d'esquí per manca de neu? No tenim tres estacions d'esquí tancades? (Llessui, la Tuca i Rasos de Peguera) No en tenim quatre més que van fer fallida i ara depenen de la Generalitat? (Núria, la Molina, Espot i Portainé). No n'estan construint una que aviat farà fallida? (Vall Fosca). No en tenim una altra que ben bé no sabem d'on treuen els diners? (Pleta del Prat).
Hauríem de començar a parlar clar: si les constructores i l'administració volen fer 3.800 apartaments al Pirineu lleidatà, que els facin, però que deixin estar les muntanyes en pau. Si hi ha apartaments i no hi ha estació d'esquí no crec que passi res, aquests apartaments continuaran; tenim una taxa d'ocupació anual de 15 a 20 dies. Per destrossar la muntanya ja són suficients els camps de golf i els quads, amb això ja vendrem els apartaments. No cal ferir la muntanya amb remuntadors, telecabines, telecadires, cafeteries a 2.500 metres, pistes obertes a base de talar boscos i aparcaments a prats on mai més tornarà a créixer l'herba.
He de confessar que sóc un pirineista que fa molts anys que pujo cims del Pirineu; últimament no puc fer excursions pel Pirineu català. Les raons per les quals haig d'anar mig amagat per les muntanyes de casa meva són les normes imposades pels «ecologistes de debò» (els que fan i desfan sense moure's de la cadira a Barcelona): No es poden construir refugis nous (malmeten l'entorn), no es poden ampliar els actuals (malmeten l'entorn), no pots plantar la tenda una sola nit per fer una trista excursió (malmets l'entorn), no pots fer bivac perquè segueixes malmetent l'entorn. Resumint, et fan la vida impossible; i en canvi, els nostres veïns semblen ser una mica més intel·ligents, a Aragó pots plantar la tenda una sola nit, a Andorra hi ha un refugi a cada vall, a Occitània la gent (potser són més educats) acampa arreu. Però mentre óssos, galls fers, toixons, àligues, isards, i tota mena de bestiar fuig davant els brams ensordidors dels quads que es passegen per les pistes (i no pistes) de muntanya, i els límits dels parcs naturals es dibuixen d'acord amb les estacions d'esquí, els camps de golf i els equipaments, als excursionistes que anem caminant amb la motxilla a l'esquena se'ns ha de vigilar de prop perquè «malmetem l'entorn» i potser som els causants del canvi climàtic!

JOSEP DE TERA. BADALONA (BARCELONÈS)..(Cartes El Punt, 21-10-2007)

19 d’octubre 2007

dia 52

I ara una gran versió que Los Planetas fan d'una cançó dels Joy Division.

Disorder


Jota creient-se Ian Curtis. Boníssimaaa!!!!!!!!!!!!!!!

18 d’octubre 2007

dia 51

Algú m'ha passat l'enllaç del programa de TVE1 en el qual va sortir en Carod-Rovira. Val la pena sobretot per tots aquells que no comparteixen les idees que defensa. Merci per l'enllaç.



Un 10 per en Carod. Val la pena veure tot l'arxiu.

17 d’octubre 2007

dia 50.1

Facto Delafé y las Flores Azules

Un grup interessant de BCN.

Llàstima que siguin d'aquests moderniquis que ho veuen tot clar. Aquesta cançó però m'agrada i el vídeo també.




dia 50

Em fan enveja els bascos pel fet que tenen un president que demana el que vol. Nosaltres estem a anys llum de tenir un President que vagi a Madrid a explicar el full de ruta que ens porti a la independència.



L'acudit d'en JAP d'avui. Ara els hi han tapat la boca, què passarà d'aquí a un temps?

11 d’octubre 2007

dia 49

Avui dijous 11 d'octubre ha nevat per primera vegada aquesta temporada. El pirineu que es veu des de casa està enfarinat. Esperem tenir més sort que l'any passat i poder anar a esquiar sense patir pels esquís.

03 d’octubre 2007

dia 48.1

"Abans veurem un torero alemany
que un federalista espanyol"



En Met de Ribes, Ribes 17 d'octubre de 1964

dia 48






02 d’octubre 2007

dia 47

Un vídeo d'una cançó que descriu perfectament com em sento quan me'n vaig a córrer. Pot ser perquè fa dies que no hi puc anar que carretejo massa mala llet.

Córrer de Sanjosex