17 de desembre 2008

dia 100.1

Bastiments

Un molt bon dia d'esquí. Aquest any ens espera molta neu. Sortim aviat del pàrquing d'abaix. Encara van els canons. Quedem al passar per sota seu ben nevats, més ben dit, ben gelats. Un tros amunt ja es paren i continuem per la pista direcció al coll de la Marrana. Abans d'arribar-hi avancem a un altre esquiador. Pugem sense problemes el coll i enfilem cap a la pala del Bastiments. Hi ha una traça molt marcada que seguim fins al cim. Dia espectecular. Ni vent ni fred. Molt bona vista dels Pirineus i de França. Llàstima que els núvols ens tapin la província de Girona i la Catalunya Central.

La baixada la fem senes problemes. El que havíem avançat pujant ens carda una repassada baixant impressionant.
Un altre cop al coll de la Marrana, baixem per la canal de pujada, la de sota del Gra de Fajol i anem a trobar la pista del Xalet.

Molt bona sortida que ens deixa amb més ganes que mai de tornar-hi aviat.


Gra de Fajol


Mar de núvols




Enfilant la pala del Bastiments

dia 100

Belly - feed the tree

Et sona això? A veure qui és el valent.
De les cendres dels admirats
Throwing muses la Tanya Donelly va muntar aquest (també) excel·lent grup. Imprescindibles.

04 de desembre 2008

dia 99

interpol-obstacle 1

Escolteu això. M'agrada. Imatge i actitud. Que no ho són tot lògicament si no van acompanyades d'un bon fons.

26 de novembre 2008

dia 98.1

Puigmal BTT

Un dijous de final d'estiu, ens vam decidir de pujar al Puigmal amb BTT. Bé a dalt de tot no hi vam pas arribar. Ho deixo pels més experts o atrevits. De fet, em sembla una bogeira ja que l'últim tram has de carregar la bici a coll i després quan toca baixar potser no hi vas a cavall per tractar-se d'un tros empinat i pedregós que el fa molt tècnic.

Nosaltres vam sortir de Plànoles, vam pujar direcció a la collada de Tosses per la nacional i a l'altura de Dòrria ens vam desviar a la dreta per anar a buscar la pista que porta cap a la creu de Meians.
Aquí parada, glop i mos. Des d'aquí tocava enfilar unes rampes impressionantment dretes, que t'obliguen a baixar de la bici i fer-les a peu. Un cop a la carena, es tracta d'anar guanyant altura, a estones suaumnet a estones sense descans. Quan vam ser a la part superior de l'estació d'esquí francesa de Puigmal, vam fer una altra parada per poder encarar l'últim tros amb garanties.
Al Pas dels lladres vam aparcar les màquines i a peu i després de 35 minuts ens vam plantar al cim.
Al Puigmal, foto, caixalada, contemplació de les vistes i per avall.

Vam agafar les bicis i vam desfer un tros de camí però de seguida, a l'altura del coll de Queralbs, vam desviar-nos a l'esquerra per un corriol de molt bon baixar. Bessants suaus orientats al sud.

De cop però, es presenta una baixada dreta dreta sense dificultat que mena a l'interior d'un bosc de pins i que ens deixa a prop del Pla de Barraques. Des d'aquí només ens queda fer l'últim tram d'uns 7-8 km de baixada asfaltada.
Distància: 46,8 km
Desnivell acumulat pujada: 2.669 m
Desnivell acumulat baixada: 1.839 m

Aquí teniu el track.

dia 98

Després del temporal... la calma.

11 de novembre 2008

dia 97

Concert Ix! i Plouen Catximbes

Gran concert dels Ix! divendres passat a la Mirona on presentaven el seu primer disc Autòmat Infinit. Aquesta gent saben estar a dalt d'un escenari, transmeten seguretat, cosa que sembla molt òbvia (ja que es presuposa que els grups en van sobrats) però que el 90 per cent de les vegades no s'aconsegueix. A més, tenen un bon directe ple de bones cançons que es va fer curt.
A destacar els ritmes del bateria, sembla que no faci res però t'atrapa. I el cantant... el cantant, el senyor David és un excel·lent frontman que a més té bona veu. Per cert, algú sap què se'n van fer de les seves sabates?

Dels Plouen, no massa coses es poden dir. Ha de ser molt difícil tocar després d'un grup que ho fa bastant més bé que tu. Sonen molt millor en disc que en directe. Només deuen tenir un parell de cançons passables (si ens oblidem de les lletres). No pot ser que a cada cançó deixin el baix i el bateria sols. N'abusen. Molt bé tenir un trompeta i saxofonista quan toques reggae, però que en cardes de dos vents a dalt l'escenari quan fas pop-rock? Els tius es van passar més de mig concert sense tocar. Segur que s'avorreixen.
fotos fetes amb un mòbil Sony Ericsson

08 de novembre 2008

dia 96

Tots Sants, carbasses i castanyes

Per Tots Sants aquí a Catalunya és tradició menjar castanyes. Senyal de tardor. Fer foc i coure-les amb flama. I mentre couen ruixar-les amb aigua perquè es torrin però no es cremin. Boníssimes. A casa la iaia, els diumenges de tardor són les postres. Sí Laia, a l'arròs i al rostit, hi afegim les castanayes de postres.

El que la gent no sap o no vol saber o no queda bé saber i dir, és que també per Tots Sants aquí a Catalunya era tradició agafar carbasses i buidar-les, fent dibuixos de cares amb forats i després posar-hi espelmes a dins. Sí, aquí els nostres avis i els nostres pares també ho feien això de les carbasses, molt abans que ens comencessin a imposar tardicions anglosexones per tots costats. Les buidaven, els hi donaven forma, una espelma encesa a dins i les penjaven de les portes de les cases de pagès per Tots Sants i pel dia 2 de novembre, dia dels morts.
Mengem castanyes i buidem carbasses perquè fa temps que ho venim fent com a catalans, i actualment perquè uns pocs ho mantenen amb convicció.





01 de novembre 2008

dia 95

Ara que vens tard
el sol es pon aviat
ja res m'atrapa

31 d’octubre 2008

dia 94.1

Vides robades


Cada vegada que des de TV3 o des d'una productora de cinema o televisió es proposen dur a la pantalla la vida i les gestes d'algun heroi o personatge rellevant de la història del nostre país, no aconsegueixen transmetre l'esperit de l'època que volen recrear. No parlo de sí es basen en la veritat històrica (ja se sap que si fas un producte per vendre cal que tingui diversos ingredients per fer-lo més atractiu), no. Parlo de la fotografia del film. No és creïble. La llum d'aquestes pel·licules o minisèries ho espatlla tot, o més ben dit, no ens transporta centenars d'anys enrera. Ho filmen com avui i no pas com ahir. D'aquesta manera, se'm fa molt díficil ficar-me dins de la història. Si cuidessin més la tonalitat de les escenes i el joc de llums el resultat final seria més interessant.

A més, perquè carai sempre caracteritzen el protagonista de macarra? Només heu de mirar La Punyalada o en Serrallonga. No m'agrada. Herois peluts lluny del que van ser.


dia 94

Núvols blancs al cel
vent fort que els acompanya
i demà Tots Sants

30 d’octubre 2008

dia 93

La conjuració dels Déus

Dimarts 28 d'octubre,
bosses d'aire fred s'escampen pel cel arrossegant núvols plens de gotes de pluja,
de lleugera neu.
Dimecres 29 d'octubre,
l'horitzó del nord és blanc, ens espera, m'espera gruixut i tou, relliscós.
Vindré.

13 d’octubre 2008

dia 92

Sortida BTT: Olot-Begudà-La Devesa-Castellfollit-El Cos-Torre Canadell-Sant Joan les Fonts-Olot

36 km
1150 m de desnivell positiu
3h i mitja de temps total

Des d'Olot ens dirigim a Begudà per carretera. Passat el poble ens enfilem direcció Santaló per arribar a l'ermita de la Devesa. Parada i comtemplació de la Garrotxa i el Pirineu.





Baixem pel corriol que porta cap als Angles i al Pont Trencat, per des d'aquí travessar els horts i l'estètica passarel·la de Castellfollit de la Roca. Agafem la carretera d'Oix i abans de Can Bundància pugem a la dreta per una pista de 4 km que porta directament al Cos. Fem un mos tot mirant les conques del Llierca i del Fluvià i tota la col·lecció de naus industrials del Pla Politger que creix a un ritme frenètic.



Agafem un altre corriol entretingut per anar a trobar un xic més avall la pista que ens ha menat fins a dalt. Poc abans d'arribar al parador de Castellfollit, hem de baixar a la dreta per anar a travessar la riera que ve de la Vall del Bac i pujar fins a Torre Canadell per unes fortes rampes. Un cop aquí queda poca pujada fins al caire que mena a Vivers i a Sant Joan. Tornem per carretera fins a Olot.

09 d’octubre 2008

dia 91

Quimi Portet - Pasturarem


Pasturarem Master PSAO - Quimi Portet


Després de tot un mes
sense entrar res,
aquí teniu un classic del bloc.
Un que sovint pastura
i no s'atura enlloc.

26 d’agost 2008

dia 90.1

Adrià Puntí - sota una col

Boníssima cançó de l'astre de Salt. Si aquest tiu no fos català, el fariem jugar a una altra divisió. És una llàstima que estigui perdut.

dia 90

Ix! - nàufrag

Concert en directe al Taller 11 de Cadaqués que deu ser on queden alguna vegada per assajar. A veure si en David ens ho explica.

21 d’agost 2008

dia 89

Vignemale

El passat 11 i 12 d'agost vam anar a pujar el Vignemale, en estil alpí. Vam sortir de casa a les 6h i després de 5 hores i mitja i 530 km vam arribar al Pont d'Epagne.

l'estany de Gaube

A les 12h vam començar a enfilar tota la vall del Gaube. Vam passar per l'estany de Gaube, que cal vorejar per la seva dreta i vam continuar direcció el refugi de les Oulettes, amb la impressionant cara nord del Vignemale fent-nos companyia tota l'estona.

Vignemale i la línia que marca el Colouir de Gaube

La paret és espectecular, uns 1000m de pedra vertical amb glaceres penjant i amb el corredor Colouir de Gaube que la parteix. Realment sembla impossible que hi hagi gent que pugi per aquesta canal. Des del refugi vam continuar pujant fins al coll Horquette de Ossue. Allà vam deixar les motxilles i vam pujar al Petit Vignemale. Vam desfer el camí fins al coll i ens en vam anar a joc cap al refugi de Baysellance (un dels més antics del Pirineu). En total el primer dia vam caminar unes 5 hores.

a l'esquerra el Petit Vignemale


Refugi de Baysellance

L'endemà al matí vam sortir del refugi a 2/4 de 7 quan tot just començava a clarejar. Erem els primers. Tothom havia endarrerit la sortida per culpa del temps ennuvolat i enboirat. Nosaltres però, no ho vam fer perquè ens esperaven unes quantes hores de caminar més la tornada en cotxe. Així, al cap de dues hores i després de no veure res més enllà de 10 passes davant nostre, ens vam plantar al peu del Vignemale. Tota la pujada que es fa per la glacera va ser com caminar enmig del blanc. Blanc als peus, blanc al voltant.

La glacera d'Ossoue

Per acabar d'arribar a dalt només ens faltaven els 200 metres de grimpada, la qual no és especialment difícil, però cal mirar bé on poses les mans i els peus. Així que, ens vam treure els grampons, vam deixar el piolet, ens vam equipar amb el casc i cap amont.

Grimpada final

A mitja paret vam parar-nos a fer un cop d'ull a una de les coves que en Russell va fer excavar a finals del 1800. Vam continuar pujant i poc abans de les 9 erem a dalt del Vignemale. Podríem però, haver set a qualsevol altre cim. No es veia res. Boira i més boira. Envoltats de gris.

Cova Russell poc abans d'arribar a dalt


El cim

Després ens tocava la baixada. Desgrimpar, trepitjar tota la glacera amb punxes de ferro, passar per Baysellance, l' Horquette de Ossue, baixar dret fins al refugi de les Oulettes i acabar de baixar suaument i eternament fins al Pont d'Epagne, on hi vam arribar a 2/4 de 2. Ja només ens quedava la pallissa de cotxe.

Baixant per la glacera


La vall de Gaube vista des de la finestra del Colouir de Gaube

De l'excursió em quedo amb les sensacions que s'experimenten quan puges una muntanya. Tant li fa si no es veu res, el que sents és inexplicable. Concentració, precaució i molta euforia que anul·la el cansament. Al Vignemale... al Vignemale hi hauré de tornar. Hi tornaré. Amb més temps per dedicar a aquest semicercle de pics, a les seves crestes i a la omnipresent glacera.

31 de juliol 2008

dia 88

Montardo

Si hi ha una muntanya que neixi amb força a la Val d'Aran aquesta és el Montardo. Quan passes per Arties la veus que s'aixeca allà lluny, al fons de la vall. I et crida. I no pots fer res més, que decidir que sí, que un dia d'aquests hi pujaràs.
Va ser el dimarts 22 de juliol. Vam pujar amb taxi fins a Pont de Rius. Aquí comença el corriol que porta al refugi d'era Restanca, on hi vam arribar després de 45-50 minuts. A l'esquerra del refugi surt el camí que s'enfila de valent fins al Lac deth Cap deth Pòrt, el qual s'ha de vorejar per anar a buscar el pedregam que condueix al Coret d'Oelhacrestada (3/4 d'hora des del refugi).
Descans, fotos, plàtan i tornar-hi. Després vam baixar una mica, però és millor no perdre massa altura, encara que no es trobi el camí natural fins més amunt. És millor anar pujant portant la cresta a la nostra esquerra. De seguida erem al collet des d'on ja es veuen els Montardos, el petit i el gran. Només calia encarar l'últim pendent. Al cap de cinc quarts d'haver surtit d'era Restanca vam fer el cim. Una muntanya preciosa, com moltes, com totes, però que té un valor afegit pel fet que des de dalt, sembla que puguis tocar l'Aneto i les Maladetes que per cert, encara s'hi veia molta neu, tota la cresta dels Bessiberris i el Comaloforno, el circ de Colomers,... i es clar, l'estany des Monges i el Lac de Mar i Vallarties amb el poble al fons, allà lluny, abaix de tot.

Lac deth Cap deth Pòrt amb el Coret d'Oelhacrestada
Estany des Monges
Montardo des del Montardo Petit
Aneto i Maladetes
Lac de Mar
Comaloforno i Bessiberris

30 de juliol 2008

dia 87

Carlit


Pels incrèduls, els primers de juny vam quedar 3 dels 5 per anar a fer una de les nostres sortides. Jo feia anys que volia tornar al Carlit, espectacular muntanya de la Catalunya Nord. La primera vegada que hi vaig pujar va ser quan devia tenir uns 8 o 9 anys amb el meu pare i el meu uncle. Aquesta vegada hi anava amb en David i en Dani.
Vam anar-hi el dimecres 9 de juny. Vam quedar a les 6 i després d'un cafè vam dirigir-nos cap a Les Bulloses. Allà has de deixar el cotxe (si arribes més tard de les 7 del matí) i agafar un autocar que et porta ben bé a peu de presa. Vam començar a caminar entre pins i estanys fins a l'estany gelat on vam fer una parada.
Des d'aquí només queda l'últim tros, el més dret i el més divertit si vas pujant en línia recta per la cresta que porta al cim, sortint del camí fresat, perquè has de fer servir les mans alguna vegada en una grimpada molt fàcil.
A dalt ens hi vam estar un bon rato, mirant a tot arreu i aprofitant per dinar. El dia era esplèndid i les vistes llarguíssimes.





18 de juliol 2008

dia 86

Trobades ludicograstronòmicoesportives

Com cada trimestre més o menys, suposo que per defecte professional, ens trobem els 5que vam fer el grup durant la carrera. Fem tot tipus d'activitats que nosaltres hem batejat com a trobades ludicograstronòmicoesportives. Doncs bé, ahir tocava i ens vam decidir per anar a menjar algo i després a fer un toc. Vam anar al König de St Fèlix. Aquí he de fer un petit apunt, m'encanta anar a menjar menjar guarro al könig però encara no havia anat mai a aquest König. A més, sempre i quan dic sempre vull dir sempre, demano un jacinto, unes braves i una cervesa. Ahir doncs, no podia ser menys. Quan els altres em vam preguntar què demanaria jo, vaig contestar que un jacinto la qual cosa va provocar que em miressin tots amb cara de què diu aquest ara! Total, ja em veus explicant que un jacinto és un entrepà de llom, cansalada i formatge, i que jo me'l faig xucar de tomata perquè li acaba de donar aquell toc que el fa grandíssim. Mireu si és gran, que el seu nom no surt a la carta i tothom sap què és un jacinto, tant clients com cambrers. Amb aquestes que arriba la cambrera, arriba el meu torn i és clar, convencut demano un jacinto i per sorpresa meva la noia no en tenia ni idea del que estava demanant. Es va quedar seca, jo cardat i els altres rient a manta.
Al final la cosa va acabar bé i jo em vaig poder menjar el meu jacinto, tot i que no me'l van portat xucat i tot i que abans vaig haver d'explicar a la cambrera què havia d'apuntar.


Per cert, no us perdeu les braves del König. Les millors que he menjat mai.

11 de juliol 2008

dia 85

Ix!

No puc dir res més. Ja ho tinc tot dit. Som somnis... Aquests tius m'encanten. Feia temps que no es veia un grup amb una personalitat i una proposta tan forta i innovadora. Han d'exclatar, ens fan explotar.


Ix-Ràdio from ELEM3NTAL on Vimeo.

07 de juliol 2008

dia 84

Doctor loft 05.00

Una estafa. 60 € pagats quan la gran majoria de gent va entrar amb invitació. Es veu que la organització es va posar a regalar entrades perquè si no hi havia 5000 persones mínim, REM es negaven a tocar. Us podeu imaginar quina cara se'ns va quedar quan ens en vam enterar. Nosaltres feia 2 mesos que teniem les entrades.
Però almenys vam poder disfrutar dels 4 gurps que vam veure. Val més quedar-se amb això, que no pas amb la cara de gilipolles per ser dels pocs que vam pagar per entrar.
  1. The Pigeon Detectives_ un directe energètic, bones cançons i guitarres pop amb un cantant entre Robert Plan i el líder dels Who. Una bona sorpresa.
  2. Editors_ impressionant. Era un dels grups que tenia ganes de veure a part dels REM. Un líder en estat de gràcia amb una veu potent i greu. Molt bones guitarres punxagudes i un bateria excel·lent. Cançons pop fosques que sedueixien des del primer acord. Boníssims.
  3. Iggy Pop & The Stooges_ res a dir. Quatre tius de 61 anys (podien ser els pares del 95 % dels assistens d'ahir), que porten més energia a la sang que gent de 30. Tot un espectacle de punk rabiós dels anys 70 encara vigent avui. Sembla mentida.
  4. REM_ genials. Un concert memorable, amb una posada en escena molt cuidada amb pantalles de fons on es projectaven imatges editades en directe. A destacar les cançons del nou disc i els grans èxits del grup com losing my religion, drive, man on the moon. Impressionant. Molt bon concert. En Michael Stipe, és un frontman únic. Només van tenir xiulets quan el baixista va deixar anar un viva españa per lo de la selecció veïna i per en Nadal. A veure quin dia comencen a explicar als artistes que el nostre país és Catalunya.

03 de juliol 2008

dia 83

Rockdetuf

Des de fa termps que la revista de música més influent del nostre país i del país veí, si més no pels més in, que ja no aporta res al món musical.
Rockdelux han deixat de ser transgressors i oberts a noves propostes. Ara es dediquen a publicar articles de periodistes estrangers, a empastifar de publicitat les seves pàgines (diesel, braum, toyota, ray-ban, coca-cola, i un llarg etc.), a deixar que els patrocinin espais com la críticica de concerts (és el cas de ballantine's) i a recolzar grups que vesteixen com cal però que són dolentíssims (com els Zaragossans Tachenko) o grups amb noms diferents però que tots fan un d'aquests dos estils musicals: d'una banda els que sonen com Franz Ferdinand (ritmes sincopats, ballables, teclats,... els modrens) i de l'altra els que fan musica d'arrel tradicional (tradicional de Nord Amèrica, no fos cas).


no és cap luxe, ara tuf


10 de juny 2008

dia 82

Quimi Portet - Flors i violes

Un artista com pocs, que com que ja els ha fet es permet el luxe de fer el que realment li surt dels...
Aquesta cançó és una de les bones que té publicades en el seu segon disc en solitari (quan encara tocava amb EUDLF) hoquei sobre pedres, el mateix que conté la rambla.
A mi m'agraden molt més aquells discos que no pas els dos últims. Penso que ha passat de músic-poeta a se-me'n-va-l'olla-i-què? De totes maneres, ja tinc ganes de poder sentir les 3 noves cançons que té penjades al seu web. Força Portet!!!

03 de juny 2008

dia 81

Reunió

Per més que diguis que no vens per
descuit,
res serà com abans.
De fet,
sembla com si mai hagi set.

16 de maig 2008

dia 80

Love of lesbian - la niña imantada

Una molt bona cançó d'aquest grup de BCN, que com molts va començar a cantar en anglès i que ara s'ha passat al castellà. Què en penses tu?

07 de maig 2008

dia 79

Ernest Maragall / Jaume Bosquet

Els que el coneixem i l'hem tingut de professor sabem de què parla el conseller. No és massa normal trobar-se amb algú que es presenta a classe i escenifica un monòleg davant de tots els alumnes.
No em pregunteu com en Jaume ha arribat a orelles d'en Maragall però... sí, en Maragall parlant d'en Jaume Bosquet. Felicitats!

29 d’abril 2008

dia 78

Ix!

Avui surt al punt la notícia que Ix! acaba de treure el seu primer disc. He fet el xafarder al seu myspace. M'agrada la imatge. La imatge en un grup és part important del tot. M'agrada que per moderns que siguin cantin en català (sí, sempre reivindico). M'agrada com sonen. M'agrada que s'ho creguin. Visiteu-los i escolteu un parell de cançons.



http://www.myspace.com/ixcadaques

18 d’abril 2008

dia 77

Sr.chinarro

Antonio Luque acaba de treure un nou disc, Ronroneando.
Continua la recerca partint del treball anterior.
A mi em continua agradant.



Visiteu el seu myspace i escolteu alguna cançó. Senzillesa d'estructures musicals i contundència narrativa.

http://www.myspace.com/srchinarro

09 d’abril 2008

dia 76

All Blacks

Sempre m'ha cridat l'atenció i m'ha agradat l'escenificació d'aquesta dansa de guerra maorí. Quan els All Blacks fan el Haka abans de cada partit impressiona. Acolloneix. Fa posar la pell de gallina. És una molt bona mostra de respecte i tradició i d'intimidació del rival.



La traducció:
Moro! Moro! Visc! Visc!
Moro! moro! visc! visc!
Aquests és l’home pelut (= valent)
que va portar el sol
i el va fer brillar un altre cop.
Un pas cap a dalt!
Un altre pas cap a dalt!
Un pas cap a dalt, un altre...
El sol brilla!

03 d’abril 2008

dia 75

L'escola i els horaris

Sempre he cregut que l'escola no ha de ser un aparcament de mainada. Un edifici on una colla de pedagogcs vocacionals (o no tant) se'n cuidin dels nens durant les hores que els seus pares són a treballar. Més aviat, crec en una escola on els nens van a aprendre. Fins aquí podríem estar-hi tots més o menys d'acord.
El problema apareix quan un vol portar la seva filla a una escola determinada, l'escola del seu poble però... ai festa! Resulta que aquesta escola no té servei d'acollida matinal, ni tampoc organitza cap tipus d'activitat extraescolar a partir de les 5 de la tarda.
Com ens ho hem de fer? Dos pares, una filla, dues feines, dos horaris laborals diferents i una escola que treballa de 2/4 de 10 a 5.

Com es pot permetre el luxe un poble petit de no posar facilitats als seus habitants, si el que vol és, com diu, ser normal?
Com es poden permetre el luxe les institucions municipals de no recolzar i cuidar els que han de ser els seus futurs habitants?

No tranquil, la gent s'ajuda uns als altres. D'això es tracte si vius en un poble. Que jo ho tinc mal entès. Agafes la teva filla i la portes a les 8 del matí a cal veí. I un cop a la setmana li portes una coca i en paus. Qui s'ho creu això? Qui s'ho empassa? Per un dia pots comptar amb el veí, només faltaria. Ara, tota la vida escolar d'una nena que anant bé serà de 9 anys?

No entenc com des de l'Escola, l'Ajuntament i l'Ampa no es fa res per buscar sol·lucions. Tampoc entenc els pares que mai han fet aquesta demanda. Com s'ho han fet fins ara? Portant com dèiem el fill a cal veí o és que no treballen? O és que han fet la demanada però com que eren pocs els interessats, no s'ha pogut tirar endavant? Si és així encara ho entenc menys.
Que m'ho expliquin si us plau, i si pot ser quedem a les 8 del matí.

01 d’abril 2008

dia 74

Delirium Tremens - Ikusi eta Ikasi

Algú se'n recorda. Anys de Ràdio Besalú, anys de delineant. Punk rock des del País Vasc. Encara m'agrada aquesta cançó... Ikusi eta Ikasi.

12 de març 2008

dia 73

The Cure


Dilluns 10 de març vam anar a veure els Cure al Palau St Jordi de BCN. Hi ha via molta gent. Entre nosaltres vam decidir que hi devia haver entre 15 i 20 mil persones. (Ja sabeu que les xifres ballen segons qui informi).
El concert va durar 3 hores. Dues de repartori més una altra de bisos. Van tenir temps de repassar els temes clàssics com A Forest, Friday I'm in love, Lullaby, Boys don't cry, Killing an arab,... cançons de discos més recents i algunes cançons del que serà el seu nou disc que ha de sortir al maig. Si pagues 45 €, com a mínim que duri. Ara, la qualitat va estar en el que van tocar i com ho van tocar. Impressionant!!! Bateria, guitarra i baix, i res més. Bé, i la veu i la guitarra del mestre Robert.

Es van trobar a faltar els teclats en algunes cançons més fosques i lentes però al final se'n van sortir amb molt bona nota. Els hi poso un NOTABLE. Tenen un directe gegant. Sense parafernàlia. Auster. Res de grans escenaris amb passarel·les pel lluiment de l'estrella. Músics, amplis i una pantalla darrera on s'hi projectaven imatges. Que no parin.

06 de març 2008

dia 72

Mishima - Miquel a l'acces 14

M'agrada aquesta cançó i aquesta veu profunda i greu del xicot de la Flora Saura, que també m'agrada. M'agrada que després d'uns quants anys cantant en anglès s'hagin passat al català. No serà per la influència de la Flora??

26 de febrer 2008

dia 71

DesapArèixer

S'intueixen les llums de
Fontrubí,
si el dia és clar,
és hivern
i apuntes bé a prop
del Cos.

Vull la vida de Fontrubí.
Vull la vida de Fontrubí.

20 de febrer 2008

dia 70

El Inquilino Comunista

Un bon grup dels 90, el qual els entesos es dedicaven a desqualificar (i ara a reivindicar) perquè suposadament plagiaven a grans referents com Sonic Youth o Pavement. Des de Getxo em continuen agradant.

04 de febrer 2008

dia 69.1

A Argelaguer estem en obres. Ens estan aixecant la carretera per fer-la nova. Molt de remanament a fi de bé.
Ara, des de l'època de les vies romanes, el sistema de construcció de carreteres no ha pas canviat gaire.



dia 69

Una prova per poder visualitzar un àlbum fotogràfic. En aquest cas, unes fotos de la Garrotxa des de l'aire.

PARAPENT