31 de juliol 2008

dia 88

Montardo

Si hi ha una muntanya que neixi amb força a la Val d'Aran aquesta és el Montardo. Quan passes per Arties la veus que s'aixeca allà lluny, al fons de la vall. I et crida. I no pots fer res més, que decidir que sí, que un dia d'aquests hi pujaràs.
Va ser el dimarts 22 de juliol. Vam pujar amb taxi fins a Pont de Rius. Aquí comença el corriol que porta al refugi d'era Restanca, on hi vam arribar després de 45-50 minuts. A l'esquerra del refugi surt el camí que s'enfila de valent fins al Lac deth Cap deth Pòrt, el qual s'ha de vorejar per anar a buscar el pedregam que condueix al Coret d'Oelhacrestada (3/4 d'hora des del refugi).
Descans, fotos, plàtan i tornar-hi. Després vam baixar una mica, però és millor no perdre massa altura, encara que no es trobi el camí natural fins més amunt. És millor anar pujant portant la cresta a la nostra esquerra. De seguida erem al collet des d'on ja es veuen els Montardos, el petit i el gran. Només calia encarar l'últim pendent. Al cap de cinc quarts d'haver surtit d'era Restanca vam fer el cim. Una muntanya preciosa, com moltes, com totes, però que té un valor afegit pel fet que des de dalt, sembla que puguis tocar l'Aneto i les Maladetes que per cert, encara s'hi veia molta neu, tota la cresta dels Bessiberris i el Comaloforno, el circ de Colomers,... i es clar, l'estany des Monges i el Lac de Mar i Vallarties amb el poble al fons, allà lluny, abaix de tot.

Lac deth Cap deth Pòrt amb el Coret d'Oelhacrestada
Estany des Monges
Montardo des del Montardo Petit
Aneto i Maladetes
Lac de Mar
Comaloforno i Bessiberris

30 de juliol 2008

dia 87

Carlit


Pels incrèduls, els primers de juny vam quedar 3 dels 5 per anar a fer una de les nostres sortides. Jo feia anys que volia tornar al Carlit, espectacular muntanya de la Catalunya Nord. La primera vegada que hi vaig pujar va ser quan devia tenir uns 8 o 9 anys amb el meu pare i el meu uncle. Aquesta vegada hi anava amb en David i en Dani.
Vam anar-hi el dimecres 9 de juny. Vam quedar a les 6 i després d'un cafè vam dirigir-nos cap a Les Bulloses. Allà has de deixar el cotxe (si arribes més tard de les 7 del matí) i agafar un autocar que et porta ben bé a peu de presa. Vam començar a caminar entre pins i estanys fins a l'estany gelat on vam fer una parada.
Des d'aquí només queda l'últim tros, el més dret i el més divertit si vas pujant en línia recta per la cresta que porta al cim, sortint del camí fresat, perquè has de fer servir les mans alguna vegada en una grimpada molt fàcil.
A dalt ens hi vam estar un bon rato, mirant a tot arreu i aprofitant per dinar. El dia era esplèndid i les vistes llarguíssimes.





18 de juliol 2008

dia 86

Trobades ludicograstronòmicoesportives

Com cada trimestre més o menys, suposo que per defecte professional, ens trobem els 5que vam fer el grup durant la carrera. Fem tot tipus d'activitats que nosaltres hem batejat com a trobades ludicograstronòmicoesportives. Doncs bé, ahir tocava i ens vam decidir per anar a menjar algo i després a fer un toc. Vam anar al König de St Fèlix. Aquí he de fer un petit apunt, m'encanta anar a menjar menjar guarro al könig però encara no havia anat mai a aquest König. A més, sempre i quan dic sempre vull dir sempre, demano un jacinto, unes braves i una cervesa. Ahir doncs, no podia ser menys. Quan els altres em vam preguntar què demanaria jo, vaig contestar que un jacinto la qual cosa va provocar que em miressin tots amb cara de què diu aquest ara! Total, ja em veus explicant que un jacinto és un entrepà de llom, cansalada i formatge, i que jo me'l faig xucar de tomata perquè li acaba de donar aquell toc que el fa grandíssim. Mireu si és gran, que el seu nom no surt a la carta i tothom sap què és un jacinto, tant clients com cambrers. Amb aquestes que arriba la cambrera, arriba el meu torn i és clar, convencut demano un jacinto i per sorpresa meva la noia no en tenia ni idea del que estava demanant. Es va quedar seca, jo cardat i els altres rient a manta.
Al final la cosa va acabar bé i jo em vaig poder menjar el meu jacinto, tot i que no me'l van portat xucat i tot i que abans vaig haver d'explicar a la cambrera què havia d'apuntar.


Per cert, no us perdeu les braves del König. Les millors que he menjat mai.

11 de juliol 2008

dia 85

Ix!

No puc dir res més. Ja ho tinc tot dit. Som somnis... Aquests tius m'encanten. Feia temps que no es veia un grup amb una personalitat i una proposta tan forta i innovadora. Han d'exclatar, ens fan explotar.


Ix-Ràdio from ELEM3NTAL on Vimeo.

07 de juliol 2008

dia 84

Doctor loft 05.00

Una estafa. 60 € pagats quan la gran majoria de gent va entrar amb invitació. Es veu que la organització es va posar a regalar entrades perquè si no hi havia 5000 persones mínim, REM es negaven a tocar. Us podeu imaginar quina cara se'ns va quedar quan ens en vam enterar. Nosaltres feia 2 mesos que teniem les entrades.
Però almenys vam poder disfrutar dels 4 gurps que vam veure. Val més quedar-se amb això, que no pas amb la cara de gilipolles per ser dels pocs que vam pagar per entrar.
  1. The Pigeon Detectives_ un directe energètic, bones cançons i guitarres pop amb un cantant entre Robert Plan i el líder dels Who. Una bona sorpresa.
  2. Editors_ impressionant. Era un dels grups que tenia ganes de veure a part dels REM. Un líder en estat de gràcia amb una veu potent i greu. Molt bones guitarres punxagudes i un bateria excel·lent. Cançons pop fosques que sedueixien des del primer acord. Boníssims.
  3. Iggy Pop & The Stooges_ res a dir. Quatre tius de 61 anys (podien ser els pares del 95 % dels assistens d'ahir), que porten més energia a la sang que gent de 30. Tot un espectacle de punk rabiós dels anys 70 encara vigent avui. Sembla mentida.
  4. REM_ genials. Un concert memorable, amb una posada en escena molt cuidada amb pantalles de fons on es projectaven imatges editades en directe. A destacar les cançons del nou disc i els grans èxits del grup com losing my religion, drive, man on the moon. Impressionant. Molt bon concert. En Michael Stipe, és un frontman únic. Només van tenir xiulets quan el baixista va deixar anar un viva españa per lo de la selecció veïna i per en Nadal. A veure quin dia comencen a explicar als artistes que el nostre país és Catalunya.

03 de juliol 2008

dia 83

Rockdetuf

Des de fa termps que la revista de música més influent del nostre país i del país veí, si més no pels més in, que ja no aporta res al món musical.
Rockdelux han deixat de ser transgressors i oberts a noves propostes. Ara es dediquen a publicar articles de periodistes estrangers, a empastifar de publicitat les seves pàgines (diesel, braum, toyota, ray-ban, coca-cola, i un llarg etc.), a deixar que els patrocinin espais com la críticica de concerts (és el cas de ballantine's) i a recolzar grups que vesteixen com cal però que són dolentíssims (com els Zaragossans Tachenko) o grups amb noms diferents però que tots fan un d'aquests dos estils musicals: d'una banda els que sonen com Franz Ferdinand (ritmes sincopats, ballables, teclats,... els modrens) i de l'altra els que fan musica d'arrel tradicional (tradicional de Nord Amèrica, no fos cas).


no és cap luxe, ara tuf