26 de novembre 2008

dia 98.1

Puigmal BTT

Un dijous de final d'estiu, ens vam decidir de pujar al Puigmal amb BTT. Bé a dalt de tot no hi vam pas arribar. Ho deixo pels més experts o atrevits. De fet, em sembla una bogeira ja que l'últim tram has de carregar la bici a coll i després quan toca baixar potser no hi vas a cavall per tractar-se d'un tros empinat i pedregós que el fa molt tècnic.

Nosaltres vam sortir de Plànoles, vam pujar direcció a la collada de Tosses per la nacional i a l'altura de Dòrria ens vam desviar a la dreta per anar a buscar la pista que porta cap a la creu de Meians.
Aquí parada, glop i mos. Des d'aquí tocava enfilar unes rampes impressionantment dretes, que t'obliguen a baixar de la bici i fer-les a peu. Un cop a la carena, es tracta d'anar guanyant altura, a estones suaumnet a estones sense descans. Quan vam ser a la part superior de l'estació d'esquí francesa de Puigmal, vam fer una altra parada per poder encarar l'últim tros amb garanties.
Al Pas dels lladres vam aparcar les màquines i a peu i després de 35 minuts ens vam plantar al cim.
Al Puigmal, foto, caixalada, contemplació de les vistes i per avall.

Vam agafar les bicis i vam desfer un tros de camí però de seguida, a l'altura del coll de Queralbs, vam desviar-nos a l'esquerra per un corriol de molt bon baixar. Bessants suaus orientats al sud.

De cop però, es presenta una baixada dreta dreta sense dificultat que mena a l'interior d'un bosc de pins i que ens deixa a prop del Pla de Barraques. Des d'aquí només ens queda fer l'últim tram d'uns 7-8 km de baixada asfaltada.
Distància: 46,8 km
Desnivell acumulat pujada: 2.669 m
Desnivell acumulat baixada: 1.839 m

Aquí teniu el track.

dia 98

Després del temporal... la calma.

11 de novembre 2008

dia 97

Concert Ix! i Plouen Catximbes

Gran concert dels Ix! divendres passat a la Mirona on presentaven el seu primer disc Autòmat Infinit. Aquesta gent saben estar a dalt d'un escenari, transmeten seguretat, cosa que sembla molt òbvia (ja que es presuposa que els grups en van sobrats) però que el 90 per cent de les vegades no s'aconsegueix. A més, tenen un bon directe ple de bones cançons que es va fer curt.
A destacar els ritmes del bateria, sembla que no faci res però t'atrapa. I el cantant... el cantant, el senyor David és un excel·lent frontman que a més té bona veu. Per cert, algú sap què se'n van fer de les seves sabates?

Dels Plouen, no massa coses es poden dir. Ha de ser molt difícil tocar després d'un grup que ho fa bastant més bé que tu. Sonen molt millor en disc que en directe. Només deuen tenir un parell de cançons passables (si ens oblidem de les lletres). No pot ser que a cada cançó deixin el baix i el bateria sols. N'abusen. Molt bé tenir un trompeta i saxofonista quan toques reggae, però que en cardes de dos vents a dalt l'escenari quan fas pop-rock? Els tius es van passar més de mig concert sense tocar. Segur que s'avorreixen.
fotos fetes amb un mòbil Sony Ericsson

08 de novembre 2008

dia 96

Tots Sants, carbasses i castanyes

Per Tots Sants aquí a Catalunya és tradició menjar castanyes. Senyal de tardor. Fer foc i coure-les amb flama. I mentre couen ruixar-les amb aigua perquè es torrin però no es cremin. Boníssimes. A casa la iaia, els diumenges de tardor són les postres. Sí Laia, a l'arròs i al rostit, hi afegim les castanayes de postres.

El que la gent no sap o no vol saber o no queda bé saber i dir, és que també per Tots Sants aquí a Catalunya era tradició agafar carbasses i buidar-les, fent dibuixos de cares amb forats i després posar-hi espelmes a dins. Sí, aquí els nostres avis i els nostres pares també ho feien això de les carbasses, molt abans que ens comencessin a imposar tardicions anglosexones per tots costats. Les buidaven, els hi donaven forma, una espelma encesa a dins i les penjaven de les portes de les cases de pagès per Tots Sants i pel dia 2 de novembre, dia dels morts.
Mengem castanyes i buidem carbasses perquè fa temps que ho venim fent com a catalans, i actualment perquè uns pocs ho mantenen amb convicció.





01 de novembre 2008

dia 95

Ara que vens tard
el sol es pon aviat
ja res m'atrapa