22 de desembre 2009

dia 128

Eleccions 13D

El diumenge 13 de desembre, coincidint amb la Festa Major del poble a Argelaguer (com a uns 170 pobles més de tot el país) vàrem votar per decidir si volem que Catalunya sigui un país independent.

Va ser una jornada molt tranquil·la i reivindicativa que es va desenvolupar amb total normalitat, com un dia electoral més, i durnat la qual van exercir el seu dret a vot tant joves com persones grans i fins i tot immigrans. Val a dir, que Argelaguer va ser el municipi de la Garrotxa amb un índex de participació més elevat. Aquí teniu els resultats:



Els resultats generals van ser molt bons encara que els mitjans de comunicació remarquin que la participació va ser molt baixa. En tot cas va ser baixa als municipis més grans, no pas als pobles petits ni a la comarca d'Osona (on feia més temps que estaven preparant tota la infrastructura necessària).
Alguna cosa es mou... i nosaltres hi serem.

Visca Catalunya lliure!

10 de desembre 2009

dia 127

13D

A Argelaguer ja fa dies que ens preparem per les elccions d'aquest diumenge 13 de desembre. A més de reunions, bustiades i xerrades, també ens hem decidit per decorar el poble (amb el consentiment de l'Esglèsia).





a decidir!!

03 de desembre 2009

dia 126

Ja podeu escoltar un dels poemes que van formar part del recital Spoon River Anthology - Edgar Lee Masters.

Mireu l'entrada del dia 123

16 de novembre 2009

dia 125

Mazoni - Ei, que surt el sol

M'ha fet gràcia trobar en aquest vídeo d'en Jaume Pla (Mazoni) una persona coneguda.

05 de novembre 2009

dia 124

Bucejant...

Sempre n'hi ha que volten pel món buscant alló que més els motiva, l'escència del seu temps, de la seva vida.
Uns tiren fotos, d'altres fan música, n'hi ha que interioritzen moviments per reproduir-los coordinadament, hi ha els que dibuixen, els que lluiten, alguns ens enfilem allà on podem,... i n'hi ha d'altres que baixen a les profunditats oceàniques.

Aquí teniu un vídeo d'en Pablo bucejant entre taurons.


27 d’octubre 2009

dia 123

Spoon River Anthology - Edgar Lee Masters
Versió catalana de Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger

Aquest diumenge dia 1 de novembre a les 6 de la tarda, dia de Tot Sants, es podrà veure a la La Planeta (Girona) un recital de poemes extrets de l'obra Spoon River Anthology

El muntatge és de la Rosa Vilanova i en Jaume Bosquet i gira al voltant d'una trentena de personatges morts que per uns moments tornen del més enllà i van explicant des del seu punt de vista la vida a Spoon River.


EL TURÓ

On són l’Elmer, en Herman, en Bert, en Tom i en Charley,
el feble de voluntat, el fort de braços, el pallasso, el borratxo, el de les baralles?
Tots, tots, estan dormint al turó.

Un va morir d’una febrada,
l’altre es va socarrimar en una mina,
l’altre el van matar en una batussa,
l’altre va morir a la presó,
l’altre va caure del pont on treballava per mantenir fills i dona—
Tots, tots estant dormint, dormint, dormint al turó.

On són l’Ella, la Kate, la Mag, la Lizzie i l’Edith,
la de cor tendre, la ingènua, la ferma, l’orgullosa, la feliç?—
Totes, totes, estan dormint al turó.

Una va morir d’un part vergonyós,
l’altra per un amor dissortat,
l’altra en mans d’un dròpol en un bordell,
l’altra amb l’orgull romput, corrent darrere els desitjos del cor,
l’altra que buscava la vida lluny a Londres i a París
va ser retornada al seu pam de terra per l’Ella, la Kate i la Mag—
Totes, totes estan dormint, dormint, dormint al turó.

On és l’oncle Isaac i la tia Emily,
i el vell Towny Kincaid i Sevigne Hougton,
i el Major Walker que havia parlat
amb homes venerables de la revolució?—
Tots, tots, estan dormint al turó.

Els van portar fills morts a la guerra,
i filles esclafades per la vida,
i fills orfes, plorant—
Tots, tots estan dormint, dormint, dormint al turó.

On és el vell violinista Jones
que va jugar amb seva la vida ben bé noranta anys,
desafiant ventades a pit batent,
bevent, fent merder, sense pensar ni en la dona ni en la família,
ni en l’or, ni en l’amor, ni en el cel?
És aquí! xerrant de les xefles d’abans,
de les curses de cavalls de fa tants anys a Clary’s Grove,
del que va dir Abe Lincoln
a Springfield una vegada.


ELSA WERTMAN

Jo era una camperola jove vinguda d’Alemanya,
ulls blaus, rosada, feliç i forta.
I el primer lloc on vaig treballar va ser a casa de Thomas Greene.
Un dia d’estiu quan la dona era fora
ell va entrar a la cuina i em va agafar
estretament entre els seus braços i em va petonejar el coll,
i jo girava el cap. Després cap dels dos
va saber el que fèiem.
I vaig plorar pel que seria de mi.
I plorava i plorava perquè el meu secret començava a notar-se.
Un dia la senyora Greene em va dir que ho sabia,
i que no em preocupés,
i que, com que no tenia fills, pensava adoptar-lo.
(Ell per tranquil·litzar-la li havia regalat una granja.)
I es va tancar a casa i escampava rumors,
com si la cosa li hagués de passar a ella.
I tot va anar bé i el nen va néixer— Van ser molt amables amb mi.
Després em vaig casar amb Gus Wertman, i els anys van passar.
Però—durant els mítings quan els veïns creien que jo plorava
per l’eloqüència de Hamilton Greene—
no era pas per això.
No! Jo volia cridar: Aquest és el meu fill! Aquest és el meu fill!

23 d’octubre 2009

dia 122

Neouvielle (3091m) des del Lac Aubert

Cim de fàcil accés que forma part de l'únic massís principal que es troba només en l'estat Francès.

Pujada: 3h
baixada: 2h
Temps aproximats.

El camí comença al peu del Lac Aubert i enfila a la dreta entre pedres i clapes d'herba. Al cap d'uns 45 minuts s'entra a l'antiga glacera del Neouvielle, és a dir que cal caminar pel mig de grans blocs de roca. De gel actualment en queda una llengua molt petita, ja a tocar dels 3000m.

A la part final, sobretot si has pujat directa com és el cas, cal dedicar-se una estona a grimpar.

La baixada pel mateix camí de pujar.


Lac Aubert


Ramoun (esquerra) i Neouvielle (al mig)


Bretxa Chausenque


Pare i fill... i esperit sant


El que queda de glacera


Començant a grimpar


En segon pla, el Pic Long


Descalç al cim


Una marmota

dia 121

Les primeres neus

L'any passat va ser el dia 28 d'octubre.
Aquest any ha nevat per primera vegada el dia 22. Una setmana abans.

Vinga Déu del Temps, emplena de neu les muntanyes, fes capes i més capes per ser pujades i baixades.

29 de setembre 2009

dia 120

Senior i El Cor Brutal

Des del País Valencià ens arriba aquesta perla. Bona cançó amb música tirant a alegre i amb una lletra més aviat trista...

"...i si no estàs sol, estàs amb qui no vols."



El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Si nois efectivament estem en temps de folk, neofolk, o com vulgueu etiquetar-ho. No falta gaire per reviure el grunge. Jo calculo que d'aquí a un parell d'anys com a molt tindrem una infinitat de grups nous hereus de Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden,... A veure si m'hi acosto. De moment ja tornem a tenir entre nosaltres les entrenyables i mítiques botes Dr. Martens. Un altre senyall?

18 de setembre 2009

dia 119

Pic Long - Dent de Estiberre Male

Marxem de casa aviat i després d'unes 5 hores de cotxe comencem a caminar. Hem passat Lourdes i a Luz Saint Sauveur agafem una pista que enfila amont durant uns 11km. De seguida deixem l'asfalt.

Al fons es veu el Col du Piedrehite

Aparquem, ens carreguem les motxilles i comencem a caminar direcció al Col du Piedrehite. Des d'aquí ja veiem l'objectiu de demà, el Pic Long i també l'objectiu d'avui, l'estany de Rabiet. La cabanya on dormirem encara se'ns amaga.

El Pic Long des del Col du Piedrehite


Lac Rabiet


L'estany i la cabanya


Després de la forta baixada, arribem a la barraca. Passem la tarda banyant-nos a l'estany i fent pràctiques de rappel.


Dijous al matí, comemcem a caminar a les 6h. Anem guanyant alçada, voregem l'espectacular estany tourrat i pugem la penosa pendent (penosa per la dificultat de caminar entre pedres que et fan recular) fins al coll que hi ha entre el Pic Long i la Dent d'Estiberre Male on hi arribem a 2/4 de 9.

Lac Tourrat i el Pic Long

Ara ens queda la part final. La cresta. Casc i budrier. Hi dediquem una hora fins al cim. No és pas molt díficil però si que hi ha algun pas aeri que requereix mirar-s'ho dues vegades abans de moure una mà o un peu.

La cresta cimera

Arribem a dalt a 2/4 de 10. Fotos, aliments, contemplació de les vistes i cap avall. Desfem la cresta sense complicacions, sense encigalar-nos.

El Vignemale


Mont Perdut i Cilindre de Marboré

Un cop arribats al coll per segona vegada decidim pujar fins a la Dent d'Estiberre Male. Hi dediquem 15 minuts. Se'ns ha fet tard i encara ens queden moltes hores fins al cotxe.

Dent d'Estiberre Male

Des de l'Estiberre baixem cap al llac Tourrat i d'aquí cap a la cabanya on hem fet nit. Recullim els sacs i les màrfegues i amb més pes a la motxilla afrontem l'últim tram de l'excurció. Remuntar el Col du Piedrehite per aquesta vessant és especialment dur i més després del cansament acumulat.

Lac Tourrat

El tros de baixada fins al cotxe el fem com autòmats i amb la certesa que hem pujat a una altra muntanya sagrada i que si arribem a fer els altres cims veïns ens hauríem mullat. Arribem al cotxe amb boira espessa.

La boira que ens atrapa

03 de setembre 2009

dia 118

Comanegra - via morta

I ara una petita sorpresa.
Aquest estiu i gràcies a la col·laboració i paciència del senyor JM ja podem escoltar una nova versió de via morta.




Aqu� la via morta
drets, ferms, a punt. Sempre a punt.
Disposats a fer-te sentir
petit, sol, indefens. Poruc.

Atrapats a la via
res no implica silenci, claror.
Moviments dependents
sempre amb tu sempre a prop.

Som esquerps com l'aigua al desert.
Com la l�nia de l'oest, som lluny. Molt lluny.

Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que escampem.
Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que deixem.

02 de setembre 2009

dia 117

Quimi Portet - Homes i dones del cap dret

Després de tot l'estiu sense cap entrada,
comencem amb nou material
la present temporada.

Visca Catalunya i visca el mestre.

26 de juny 2009

dia 116


A Banyoles tenen l'(A)phònica, a Figueres l'Acústica, a Arbúcies el PopArb, a Vic el MMVV, a Tàrrega la Fira de teatre al carrer i a Olot... a Olot tenim el Panorama, el festival d'allò altre. És a dir, una patata bullida disfressada d'art contemporani, de noves tendències, videoprojeccions, espectacles varis de dansa, titelles, performances, música, teatre,... una mica de tot que no ens porta ni arriba enlloc.

Volen estar tant a la última, ser tant diferents, que ni els més moderns s'acosten. És una proposta massa radical, que de tant heterogenia no defineix una línia clara d'actuació i la clientela va perduda. Panorama t'aporta tant que no saps què esperar-ne. El missatge es dilueix, queda difuminat i el receptor no perceb de què va.

És art vendre hamburgueses i passar vídeos musicals?

Ah i si poses al google Panorama, l'has de caçar a la cinquena entrada. Els altres festivals surten en primera posició.

13 de maig 2009

dia 114

Antonio Vega

Guitarrista i compositor de Nacha pop que va quedar atrapat en el món del rock, ahir es va morir.
Aquesta cançó és genial: La chica de ayer.

24 d’abril 2009

dia 113

Roses, llibres i música

Sobretaula és un circuit de concerts acústics. Dos músics de l'escena moderna catalana (s'ha d'estar molt a la última per fer d'artista) es troben per tocar les seves cançons; primer un, després l'altre i de vegades tots dos junts.

Doncs bé, per Sant Jordi vam anar a fer el volt a Banyoles aprofitant que es presentava la nova entrega d'en Blauet. Després d'esquivar tota la gentada vam decidir anar a fer un entrepà a l'Ateneu.

La sorpresa va ser que un cop entaulats van arribar dos músics (en Pau Guillamet, Guillamino i en David Carabén, dels Mishima) i van començar a cantar cançons. I nosaltres allà per casualitat. Tot un plaer.



La proposta és interessant i original però a mi m'agrada més un directe d'un grup sencer. Ara, per anar amb tota la família cotxet inclòs no va estar del tot malamemt. Aplaudeixo la iniciativa que en Marçal i tota la gent de Bankrobber tiren endavant des del 2005.

07 d’abril 2009

dia 112

Santa Bàrbara de Pruneres

Un altre dels infinits llocs idíl·lics de l'Alta Garrotxa.

Aquí és on hi volien fer un cementiri espiritual. Per sort la cosa sembla que s'ha refredat i ara per ara el projecte està aturat.

El que intentàven fer era un cementiri natural on tu podries comprar una alzina per evocar-hi les cendres dels teus estimats al seu peu (o ells hi podrien tirar les teves, és clar).

Fins aquí tot molt bucòlic, però: i la carretera per arribar-hi? I l'aparcament? I el centre per crear trobades i xerrades i divagacions sobre com viure i no sobreviure? I... .


Tot això és el que s'amaga darrera la Vall del Silenci. Com dèia, sort que algú ha tingut seny i els hi ha cardat botifarra.


El campanar de Sta Bàrbara que treu el cap.


La Sala i la cresta del Ferran a darrera.


L'omnipresent Comanegra amb l'esquerda del Toll i el cingle de les Gralles als peus.


L'espectacular pedrot del Bassegoda.


Cavalls pasturant amb el Bassegoda darrera.

03 d’abril 2009

dia 111

La Professó

Avui a Besalú celebrem la nostra professó (processó) com en diem. Un acte que va molt més enllà que una celebració religiosa. Encara que cada vegada li volen donar un caire més espiritual som molts els que hi participem per tradició i convicció cultural.

Aquí teniu un petit vídeo dels Estaferms. Aquests vespre en directe.



Ara que ho veig, aquest film es titula: Estaferms (Els Manaies de Besalú) i això no es pas veritat. A Besalú qui fa de manaies són els manaies. Nosaltres els Estaferms som ben diferents. Som Estaferms i de manaies no en tenim res. Diré més encara, a un Estaferm lo pitjor que li poden arribar a dir és: manaia.
Ja ho veieu la rivalitat (ben entesa) fa poble, fa país.

01 d’abril 2009

dia 110

noranta3

Avui que la força finita
es desentén del cos
estèrils excuses no eviten
entrar en repós.

Avui que no és possible
deixar-ho estar
i tot s'enfonsa per moments
les hores passen dements.

Tremolen records
besses els noms
desvies el pols
revius altres mons.

29 de març 2009

dia 109

Via morta - Comanegra



També la podeu escoltar al myspace.

11 de març 2009

dia 108.1

Entre els Pics de la Vaca i el Pic Freser

Sortim cap a 2/4 d'11 del revolt del refugi d'Ull de Ter. Pugem al coll de la Marrana i un cop allà, decidim anar cap al coll de Tirapits. Per tant, flanquegem per sota del Bastiments i del Pic Freser (per la Feixa llarga) i per sobre d'Aigots Podrits, sense perdre massa altura.

Des del Coll de la Marrana, al fons on hem arribat
A la dreta el Gra de Fajol
Passem pel costat de la cabanya de Tirapits i enfilem la pala que li queda a la dreta. A la carena veiem que se'ns ha fet tard i decidim desfer el camí. Seiem al sol una estona, queixalada i per avall. Silenci.


Pic de l'Infern
Per la baixada agafem en un primer moment el camí d'estiu més o menys, sempre buscant la millor neu i després ens fiquem ben bé a la Coma del Freser. Aquí, al ser en un tub encaixonat, hi ha molta neu i molt bona.
La Coma del Freser


Coma del Freser i al fons el Balandrau

No parem fins que som a sota del coll de la Marrana però per el costat de Coma de Vaca. Ens aturem a l'altura del pluviòmetre, posem pells i remuntem fins a la Marrana. Baixem amb la neu més dura del dia fins a trobar la pista on la neu ja està totalment transformada.

Aquí teniu el mapa de la zona.

dia 108

La processionària

Si et passeges pel bosc aquests dies ja et trobaràs amb files índies de la processionària, senyal inequívoc que el bon temps s'acosta.

La primavera truca a la porta.



05 de març 2009

dia 107

Taga 28.02.2009

Sortim des de Can Roca, passat Sta Magdalena de Puigsac. Ens equipem i al cap de 10 minuts ja es troba la neu.
Amb raquetes i esquís als peus segons convé, anem enfilant la pista que mena amont. Només cal anar seguint les traces; el camí és evident. Passem els abeuradors i continuem pujant per l'esquerra del torrent que baixa de la Portella d'Ogassa. Un cop surtim de l'embut només ens queda l'últim tros, ja veiem la punta de la creu. Des de dalt bona vista del Pirineu, del Pedraforca i del Cadí.
La baixada la fem pel mateix camí de pujada. Retca avall els de les raquetes i desviant-se cap a les pales de la dreta (direcció Puig Estela) els que esquien per buscar més pendent i més bona neu. La qualitat d'aquesta és prou bona per disfrutar baixant.
Puig Estela i serra Cavallera des del Taga i diferència entre nord i sud
El Pedraforca i la serra del Cadí a la dreta
Pales de baixada


Més esquiadors











25 de febrer 2009

dia 106.1

Bastiments

Escapada llampec al Bastiments. Dia assoleiat, una mica ventós però sense exagerar. La neu lleugerament gelada però esquiable. Bones vistes del Conflent i el Vallespir. Núvols sobre el costat català.


Des del cim del Bastiments