24 d’abril 2009

dia 113

Roses, llibres i música

Sobretaula és un circuit de concerts acústics. Dos músics de l'escena moderna catalana (s'ha d'estar molt a la última per fer d'artista) es troben per tocar les seves cançons; primer un, després l'altre i de vegades tots dos junts.

Doncs bé, per Sant Jordi vam anar a fer el volt a Banyoles aprofitant que es presentava la nova entrega d'en Blauet. Després d'esquivar tota la gentada vam decidir anar a fer un entrepà a l'Ateneu.

La sorpresa va ser que un cop entaulats van arribar dos músics (en Pau Guillamet, Guillamino i en David Carabén, dels Mishima) i van començar a cantar cançons. I nosaltres allà per casualitat. Tot un plaer.



La proposta és interessant i original però a mi m'agrada més un directe d'un grup sencer. Ara, per anar amb tota la família cotxet inclòs no va estar del tot malamemt. Aplaudeixo la iniciativa que en Marçal i tota la gent de Bankrobber tiren endavant des del 2005.

07 d’abril 2009

dia 112

Santa Bàrbara de Pruneres

Un altre dels infinits llocs idíl·lics de l'Alta Garrotxa.

Aquí és on hi volien fer un cementiri espiritual. Per sort la cosa sembla que s'ha refredat i ara per ara el projecte està aturat.

El que intentàven fer era un cementiri natural on tu podries comprar una alzina per evocar-hi les cendres dels teus estimats al seu peu (o ells hi podrien tirar les teves, és clar).

Fins aquí tot molt bucòlic, però: i la carretera per arribar-hi? I l'aparcament? I el centre per crear trobades i xerrades i divagacions sobre com viure i no sobreviure? I... .


Tot això és el que s'amaga darrera la Vall del Silenci. Com dèia, sort que algú ha tingut seny i els hi ha cardat botifarra.


El campanar de Sta Bàrbara que treu el cap.


La Sala i la cresta del Ferran a darrera.


L'omnipresent Comanegra amb l'esquerda del Toll i el cingle de les Gralles als peus.


L'espectacular pedrot del Bassegoda.


Cavalls pasturant amb el Bassegoda darrera.

03 d’abril 2009

dia 111

La Professó

Avui a Besalú celebrem la nostra professó (processó) com en diem. Un acte que va molt més enllà que una celebració religiosa. Encara que cada vegada li volen donar un caire més espiritual som molts els que hi participem per tradició i convicció cultural.

Aquí teniu un petit vídeo dels Estaferms. Aquests vespre en directe.



Ara que ho veig, aquest film es titula: Estaferms (Els Manaies de Besalú) i això no es pas veritat. A Besalú qui fa de manaies són els manaies. Nosaltres els Estaferms som ben diferents. Som Estaferms i de manaies no en tenim res. Diré més encara, a un Estaferm lo pitjor que li poden arribar a dir és: manaia.
Ja ho veieu la rivalitat (ben entesa) fa poble, fa país.

01 d’abril 2009

dia 110

noranta3

Avui que la força finita
es desentén del cos
estèrils excuses no eviten
entrar en repós.

Avui que no és possible
deixar-ho estar
i tot s'enfonsa per moments
les hores passen dements.

Tremolen records
besses els noms
desvies el pols
revius altres mons.