29 de setembre 2009

dia 120

Senior i El Cor Brutal

Des del País Valencià ens arriba aquesta perla. Bona cançó amb música tirant a alegre i amb una lletra més aviat trista...

"...i si no estàs sol, estàs amb qui no vols."



El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Si nois efectivament estem en temps de folk, neofolk, o com vulgueu etiquetar-ho. No falta gaire per reviure el grunge. Jo calculo que d'aquí a un parell d'anys com a molt tindrem una infinitat de grups nous hereus de Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden,... A veure si m'hi acosto. De moment ja tornem a tenir entre nosaltres les entrenyables i mítiques botes Dr. Martens. Un altre senyall?

18 de setembre 2009

dia 119

Pic Long - Dent de Estiberre Male

Marxem de casa aviat i després d'unes 5 hores de cotxe comencem a caminar. Hem passat Lourdes i a Luz Saint Sauveur agafem una pista que enfila amont durant uns 11km. De seguida deixem l'asfalt.

Al fons es veu el Col du Piedrehite

Aparquem, ens carreguem les motxilles i comencem a caminar direcció al Col du Piedrehite. Des d'aquí ja veiem l'objectiu de demà, el Pic Long i també l'objectiu d'avui, l'estany de Rabiet. La cabanya on dormirem encara se'ns amaga.

El Pic Long des del Col du Piedrehite


Lac Rabiet


L'estany i la cabanya


Després de la forta baixada, arribem a la barraca. Passem la tarda banyant-nos a l'estany i fent pràctiques de rappel.


Dijous al matí, comemcem a caminar a les 6h. Anem guanyant alçada, voregem l'espectacular estany tourrat i pugem la penosa pendent (penosa per la dificultat de caminar entre pedres que et fan recular) fins al coll que hi ha entre el Pic Long i la Dent d'Estiberre Male on hi arribem a 2/4 de 9.

Lac Tourrat i el Pic Long

Ara ens queda la part final. La cresta. Casc i budrier. Hi dediquem una hora fins al cim. No és pas molt díficil però si que hi ha algun pas aeri que requereix mirar-s'ho dues vegades abans de moure una mà o un peu.

La cresta cimera

Arribem a dalt a 2/4 de 10. Fotos, aliments, contemplació de les vistes i cap avall. Desfem la cresta sense complicacions, sense encigalar-nos.

El Vignemale


Mont Perdut i Cilindre de Marboré

Un cop arribats al coll per segona vegada decidim pujar fins a la Dent d'Estiberre Male. Hi dediquem 15 minuts. Se'ns ha fet tard i encara ens queden moltes hores fins al cotxe.

Dent d'Estiberre Male

Des de l'Estiberre baixem cap al llac Tourrat i d'aquí cap a la cabanya on hem fet nit. Recullim els sacs i les màrfegues i amb més pes a la motxilla afrontem l'últim tram de l'excurció. Remuntar el Col du Piedrehite per aquesta vessant és especialment dur i més després del cansament acumulat.

Lac Tourrat

El tros de baixada fins al cotxe el fem com autòmats i amb la certesa que hem pujat a una altra muntanya sagrada i que si arribem a fer els altres cims veïns ens hauríem mullat. Arribem al cotxe amb boira espessa.

La boira que ens atrapa

03 de setembre 2009

dia 118

Comanegra - via morta

I ara una petita sorpresa.
Aquest estiu i gràcies a la col·laboració i paciència del senyor JM ja podem escoltar una nova versió de via morta.




Aqu� la via morta
drets, ferms, a punt. Sempre a punt.
Disposats a fer-te sentir
petit, sol, indefens. Poruc.

Atrapats a la via
res no implica silenci, claror.
Moviments dependents
sempre amb tu sempre a prop.

Som esquerps com l'aigua al desert.
Com la l�nia de l'oest, som lluny. Molt lluny.

Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que escampem.
Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que deixem.

02 de setembre 2009

dia 117

Quimi Portet - Homes i dones del cap dret

Després de tot l'estiu sense cap entrada,
comencem amb nou material
la present temporada.

Visca Catalunya i visca el mestre.