30 de desembre 2010

dia 140

Un Pare Noel educat

Quan parlem d’educació podríem estar tots d’acord que del que es tracta, allò que és fonamental, és el traspàs d’informació i de coneixements. És precisament en el grau d’adquisició de coneixements que es basen tots els estudis que es fan sobre els resultats educatius. Un país, un poble o una escola són millors en relació a altres en funció dels resultats obtinguts en determinades proves que mesuren les capacitats dels alumnes.

No entraré ara a valorar, la funcionalitat d’aquestes proves, que quedi dit de passada em semblen necessàries. Només vull posar de manifest una qüestió que tots tenim present però que massa sovint passem per alt:

L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura. I en aquesta última és on vull incidir, en la cultura que ens és pròpia, la nostra, la catalana i que tenim el deure de compartir amb els nostres infants.

Així doncs, tota la societat tendim a emplenar-nos la boca de la importància de
l’educació però com a implicats (pares i mares, mestres, educadors, alumnes, periodistes, tertulians, psicòlegs,...) caiem sovint en paranys propis dels nostres dies: la competitivitat, la globalització, la publicitat,...

I aquí és on apareix el Pare Noel a algunes (poques) de les nostres escoles i llars
d’infants. I això és el que em fa ferir. Des de quan els nostres fills i filles coneixen el Pare Noel? L’han de conèixer des de l’escola? Com se li justifica a un nen o nena que el Pare Noel ha vingut a la seva aula però que a casa no ve. Que és un personatge forani i que a Catalunya no el coneixem? I si no ens és propi de la nostra cultura, com és que se’n parla a les escoles i llars d’infants?

No, no estic d’acord que com a poble ens deixem conquerir culturalment. No hi ha
excuses que valguin. A les nostres escoles i llars d’infants per Nadal, les nostres filles, han de conèixer el Tió i els Tres Reis i no pas tradicions d’altres pobles. Que no és pels fills igualment d’enriquidor i màgic donar la mà a un patge reial? Algú s’imagina un nen de Massachussetts cagant el tió?

El fet doncs, de donar més importància a altres cultures o si més no de posar-les al
mateix nivell que la nostra, també s’hauria de tenir en compte a l’hora d’avaluar els
resultats educatius d’un país, d’un poble o d’una escola. L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura.

Pere Ventura Mas

21 de desembre 2010

dia 139

Alisis



Alisis és un grup format per quatre amics que després d’un llarg període d’inactivitat decideixen tornar a assajar i a composar nous temes. La seva música beu directament del post-punk i de bandes sinistres dels anys 80 com The Camaleons, The Cure, Sisters of Mercy, Bauhaus,... tot i que també reconeixen influències de grups com Smashing Pumpkins, Pixies, Editors, Sonic Youth,... i de formacions més properes com és el cas de Kitsch, que tot i tenir-hi poques coses en comú musicalment parlant, comparteixen l’idioma amb què canten i la necessitat d’expressar-se des d’un costat més poètic. Les llestres d’Alisis no són banals ni gratuïtes. La seva proposta doncs no és fàcil i implica més d’una escolta que transporta a l’oient a un país fred, amb poques hores de sol i on el vent bufa sempre en una sola direcció.

Alisis acaba de publicar la seva primera maqueta titulada Dies estranys, que inclou deu cançons i que va ser gravada el passat mes de juliol als Estudis Ground de Cornellà de Terri sota la supervisió del tècnic Jaume Figueres.

Si els vols escoltar visita’ls al seu myspace i si estàs interessat/da en aconseguir la maqueta, posa’t en contacte amb ells a alisisgrup@gmail.com.

Les fotos de promoció del grup són d'en Dani Salvà.

Bufen nous aires... benvinguts a Alisis!

30 d’agost 2010

dia 138

Anna Roig i L'ombre de ton chien - Corro sota la pluja

Avui una altra mostra d'un grup d'aquí que aporta noves idees al panorama musical. L'Anna Roig i l'ombre de ton chien construeixen aquest tema que traspúa el que ha de ser una cançó pop. No calen més paraules. Senzillesa, sentiment i una bona melodia.

26 d’agost 2010

dia 137

El petit de Cal Eril - La Catarineta per la Mercè

Una bona mostra del que es cou a l'actual escena de música cantada en català. Idees fresques i originals, bona sonoritat i aportacions noves i desecomplexades.

Si teniu l'oportunitat no us perdeu alguna entrevista amb en Joan Pons. Tot un personatge. M'agrada.

04 de juny 2010

dia 136

Los Punsetes - Maricas

Aquest grup madrileny és la última sensación del pop rock espanyol. Els més moderns de la classe, els quals tenen bones crítiques tant de la prensa especialitzada com de la resta de mortals amb camisa de quadros i barba de més de tres dies. Mireu si estan ben considerats que aquest mes són portada del Rockdelux (un altre dia faré una altra entrada dedicada a aquesta revista).

Sonen bé. Guitarres, distorsions i acoplaments.

Tenen actitud, una bona posada en escena (la cantant es queda inmòbil tot el concert) i s'ho creuen. Les lletres directes són una de les claus del seu èxit. No tenen pèls a la llengua. Tu tries.

27 de maig 2010

dia 135

1, 2, 3 acció

Argelaguer és un poble molt tranquil que només de tant en tant veu com s'altera la normalitat del dia a dia. Ara estem vivim uns dies d'aquests, diferents. La causa: el rodatge d'escenes interiors de la pel·lícula El Monje (diuen que hi sortirà en Sergi López) que estan filmant a una casa del poble.
De totes maneres, amb tota la parafernàlia que porten, sort que només filmen escenes interiors.



05 de maig 2010

dia 134

Neu de maig

Només per deixar-ne constància. Aquesta nit a nevat al Bassegoda, Mare de Déu del Mont, Comanegra, Puigneulòs,... i el tou de neu es veu considerable. Tot el que no va fer a finals d'any ho fa ara.

23 de març 2010

dia 133

Un dia a la neu
Aprofitant la combinació perfecte (bon temps-disponibilitat personal) m'acosto a la neu que em cau més a prop.

Resseguint el torrent
Començo al primer aparcament de l'estació de Vallter i enfilo el torrent fins a creuar la pista del xalet. Pujo cap al Coll de la Marrana i d'aquí fins al Bastiments. Fa un dia fantàstic.
Des del Bastiments, el Pic de Freser i el de l'Infern
Des de dalt dos aspres baixen per la pala directe que et portaria cap a la Coma de l'Embut, jo no
m'hi atreveixo i baixo per la pala normal, la directe. Encara s'esquia prou bé per ser tard i per la calor que fa.


El segon aspre

Abans d'arribar al Coll de la Marrana una altra vegada, decideixo (he descartat la primera canal) baixar cap a la dreta, cap a la Coma de l'Embut per ressegir-la, per allargar la baixada i per aprofitar una mica més el dia. Arribo fins al pluviòmetre.
Esses poc abans d'arribar al pluvilòmetre

Torno a posar pells i enfilo la pujada que em porta definitivament al Coll de la Marrana. Hi arribo desfet de la calor. Increïble la que cau. Disfruto de la baixada que em porta fins al cotxe.
L'ombra suant
Sol d'havent dinat al Gra de Fajol

04 de març 2010

dia 132

Vampire weekend
Val la pena està sempre a la última? Aquests Novaiorquesos estan a dalt de tot, és a dir, ja estan baixant.




24 de febrer 2010

dia 131

Portada i home




Ja tinc la meva foto digne de ser penjada a sleeveface.
Ah, la portada del disc és d'un grup de rock alemany que es deien INTERZONE i que va ser publicat el 1981. No sé com ha arribat a casa, a tu et sona Montserrat? És teu? Si ho és ja te'l tornaré.

15 de febrer 2010

dia 130

Animamundi Teatre

Aquesta companyia de teatre d'ombres presenta durant tot el mes de febrer el seu espectacle més nou al Tantarantana del barri del Raval de Barcelona.

El Petit Roure és una obra on hi actuen actors i titelles i que vol fer arribar un missatge d'esperança malgrat el ritme infernal dels nostres dies.

Recomanat per a tota la família!!

21 de gener 2010

dia 129

Reunión de pastores
ovejas muertas.