04 de juny 2010

dia 136

Los Punsetes - Maricas

Aquest grup madrileny és la última sensación del pop rock espanyol. Els més moderns de la classe, els quals tenen bones crítiques tant de la prensa especialitzada com de la resta de mortals amb camisa de quadros i barba de més de tres dies. Mireu si estan ben considerats que aquest mes són portada del Rockdelux (un altre dia faré una altra entrada dedicada a aquesta revista).

Sonen bé. Guitarres, distorsions i acoplaments.

Tenen actitud, una bona posada en escena (la cantant es queda inmòbil tot el concert) i s'ho creuen. Les lletres directes són una de les claus del seu èxit. No tenen pèls a la llengua. Tu tries.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona música. Ara la posada en escena d'aquesta noia i l'afinació que té és molt discutible...

massafressa ha dit...

Precisament es tracta d'això: cardar-la al pal, fer veure que és gol i deixar a tothom amb un pam de nas. Després, si afines o no ja no importa... oh sí.

Josep M. Ferrer ha dit...

Quin grup més peculiar! La noia no pot ser més inexpressiva i les lletres són provocadores i sobten molt! Hauré d'escoltar-los unes quantes vegades més per dir si m'agraden. Bon descobriment. Què tal va Pere?

massafressa ha dit...

La veritat és que a mi aquestes lletres em diuen poc, més ben dit: no m'agraden. El que si que m'atrau és la seva música.

Jo bé i tu què? Preparant el proper viatge?