30 de desembre 2010

dia 140

Un Pare Noel educat

Quan parlem d’educació podríem estar tots d’acord que del que es tracta, allò que és fonamental, és el traspàs d’informació i de coneixements. És precisament en el grau d’adquisició de coneixements que es basen tots els estudis que es fan sobre els resultats educatius. Un país, un poble o una escola són millors en relació a altres en funció dels resultats obtinguts en determinades proves que mesuren les capacitats dels alumnes.

No entraré ara a valorar, la funcionalitat d’aquestes proves, que quedi dit de passada em semblen necessàries. Només vull posar de manifest una qüestió que tots tenim present però que massa sovint passem per alt:

L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura. I en aquesta última és on vull incidir, en la cultura que ens és pròpia, la nostra, la catalana i que tenim el deure de compartir amb els nostres infants.

Així doncs, tota la societat tendim a emplenar-nos la boca de la importància de
l’educació però com a implicats (pares i mares, mestres, educadors, alumnes, periodistes, tertulians, psicòlegs,...) caiem sovint en paranys propis dels nostres dies: la competitivitat, la globalització, la publicitat,...

I aquí és on apareix el Pare Noel a algunes (poques) de les nostres escoles i llars
d’infants. I això és el que em fa ferir. Des de quan els nostres fills i filles coneixen el Pare Noel? L’han de conèixer des de l’escola? Com se li justifica a un nen o nena que el Pare Noel ha vingut a la seva aula però que a casa no ve. Que és un personatge forani i que a Catalunya no el coneixem? I si no ens és propi de la nostra cultura, com és que se’n parla a les escoles i llars d’infants?

No, no estic d’acord que com a poble ens deixem conquerir culturalment. No hi ha
excuses que valguin. A les nostres escoles i llars d’infants per Nadal, les nostres filles, han de conèixer el Tió i els Tres Reis i no pas tradicions d’altres pobles. Que no és pels fills igualment d’enriquidor i màgic donar la mà a un patge reial? Algú s’imagina un nen de Massachussetts cagant el tió?

El fet doncs, de donar més importància a altres cultures o si més no de posar-les al
mateix nivell que la nostra, també s’hauria de tenir en compte a l’hora d’avaluar els
resultats educatius d’un país, d’un poble o d’una escola. L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura.

Pere Ventura Mas

21 de desembre 2010

dia 139

Alisis



Alisis és un grup format per quatre amics que després d’un llarg període d’inactivitat decideixen tornar a assajar i a composar nous temes. La seva música beu directament del post-punk i de bandes sinistres dels anys 80 com The Camaleons, The Cure, Sisters of Mercy, Bauhaus,... tot i que també reconeixen influències de grups com Smashing Pumpkins, Pixies, Editors, Sonic Youth,... i de formacions més properes com és el cas de Kitsch, que tot i tenir-hi poques coses en comú musicalment parlant, comparteixen l’idioma amb què canten i la necessitat d’expressar-se des d’un costat més poètic. Les llestres d’Alisis no són banals ni gratuïtes. La seva proposta doncs no és fàcil i implica més d’una escolta que transporta a l’oient a un país fred, amb poques hores de sol i on el vent bufa sempre en una sola direcció.

Alisis acaba de publicar la seva primera maqueta titulada Dies estranys, que inclou deu cançons i que va ser gravada el passat mes de juliol als Estudis Ground de Cornellà de Terri sota la supervisió del tècnic Jaume Figueres.

Si els vols escoltar visita’ls al seu myspace i si estàs interessat/da en aconseguir la maqueta, posa’t en contacte amb ells a alisisgrup@gmail.com.

Les fotos de promoció del grup són d'en Dani Salvà.

Bufen nous aires... benvinguts a Alisis!