30 de desembre 2010

dia 140

Un Pare Noel educat

Quan parlem d’educació podríem estar tots d’acord que del que es tracta, allò que és fonamental, és el traspàs d’informació i de coneixements. És precisament en el grau d’adquisició de coneixements que es basen tots els estudis que es fan sobre els resultats educatius. Un país, un poble o una escola són millors en relació a altres en funció dels resultats obtinguts en determinades proves que mesuren les capacitats dels alumnes.

No entraré ara a valorar, la funcionalitat d’aquestes proves, que quedi dit de passada em semblen necessàries. Només vull posar de manifest una qüestió que tots tenim present però que massa sovint passem per alt:

L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura. I en aquesta última és on vull incidir, en la cultura que ens és pròpia, la nostra, la catalana i que tenim el deure de compartir amb els nostres infants.

Així doncs, tota la societat tendim a emplenar-nos la boca de la importància de
l’educació però com a implicats (pares i mares, mestres, educadors, alumnes, periodistes, tertulians, psicòlegs,...) caiem sovint en paranys propis dels nostres dies: la competitivitat, la globalització, la publicitat,...

I aquí és on apareix el Pare Noel a algunes (poques) de les nostres escoles i llars
d’infants. I això és el que em fa ferir. Des de quan els nostres fills i filles coneixen el Pare Noel? L’han de conèixer des de l’escola? Com se li justifica a un nen o nena que el Pare Noel ha vingut a la seva aula però que a casa no ve. Que és un personatge forani i que a Catalunya no el coneixem? I si no ens és propi de la nostra cultura, com és que se’n parla a les escoles i llars d’infants?

No, no estic d’acord que com a poble ens deixem conquerir culturalment. No hi ha
excuses que valguin. A les nostres escoles i llars d’infants per Nadal, les nostres filles, han de conèixer el Tió i els Tres Reis i no pas tradicions d’altres pobles. Que no és pels fills igualment d’enriquidor i màgic donar la mà a un patge reial? Algú s’imagina un nen de Massachussetts cagant el tió?

El fet doncs, de donar més importància a altres cultures o si més no de posar-les al
mateix nivell que la nostra, també s’hauria de tenir en compte a l’hora d’avaluar els
resultats educatius d’un país, d’un poble o d’una escola. L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura.

Pere Ventura Mas